Historic

De 5 ó 6 entitats al 1997, es passaren a una vintena als anys 2000 i a l'actualitat som gaire bé 60 les entitats reunides sota una mateixa dinàmica de xarxa !

Del 1997 al 2002

sota el impuls de la LPO (Lliga per la Protecció de les Aus) de França, diferents  actors d'educació ambiental s'agrupen al vessant francès, per formar la primera la xarxa d'educació dels Pirineus: la Xarxa d'Educació per la Conservació del Trencalos, que tenia com objectiu sensibilitzar sobre la necessitat de conservació dels hàbitats de muntanya, a través d'una espècie emblemàtica amenaçada com és el trencalòs. S'organitzaren trobades anuals amb la finalitat de que cada entitat participés en aquesta experiència col·lectiva.

Engrescats per la producció col·lectiva d'una eina pedagògica (projecte i Kit de recursos CAP Trencalòs), les primeres entitats ràpidament es van sumar al projecte. Al llarg de la serralada, entitats especialitzades en educació ambiental es varen unir a aquesta nova xarxa per trobar-se amb altres professionals de la mediació, compartir experiències i recursos, i promoure projectes innovadors.  Les temàtiques es van ampliant, a partir de l'interès de treball una espècie emblemàtica i el seu hàbitat.


I la Xarxa creix.... Les trobades anuals dels membres de la xarxa s'organitzen tant a  Aquitània, com al Migdia-Pirineus, o com al Llenguadoc-Rosselló.


Al 2003

enfortits per l'experiència anterior, i conscients de la imperiosa necessitat de que l'educació ambiental s'ha de basar en uns mateixos principis per un mateix territori, el Pirineus, els membres de la xarxa donen una dimensió transfronterera a les seves accions. D'aquesta forma, la xarxa del vessant nord es transforma en la xarxa Réseau Education Pirénées Vivantes / Red Educación Pirineos Vivos. Esdevenint la  sensibilització per la biodiversitat dels Pirineus, el tema central de la xarxa.

L'objectiu principal de la Xarxa Educació Pirineus Vius va ser construir, entre els agents francoespanyols d'educació ambiental dels Pirineus, un llenguatge comú que identifiques les característiques pedagògiques i la corresponent relació amb el medi ambient. Amb la finalitat que els projectes de la xarxa  nasquessin  de bases compartides i per superar les diferencies culturals i administratives, els membres de la xarxa varen ser coautors d'un document bilingüe (francès-castellà) que permetés mostrar els principis, valors i mètodes d'ensenyament de la xarxa. Aquesta carta, el primer resultat d'aquest intercanvi  transfronterer, és el testimoni de les  respectives intencions i una fotografia de l'estat de coneixement, creences i punts en comú. Avui, aquesta carta és encara el document de referència de la xarxa.

Per primera vegada, els educadors ambientals francesos, aragonesos i navarresos col·laboraren junts per desenvolupar eines de mediació i de descoberta de la biodiversitat de la serralada: El patrimoni comú està al cor de les motivacions dels membres de la Xarxa.


I la Xarxa creix ... Les trobades anuals s'organitzen primer a Aragó i desprès a Navarra. 

Aquesta primera experiència de cooperació transfronterera entre els anys 2003 i 2006 reforça aquesta ambició de treballar junts des d'ambdós costat de la serralada, més enllà de les fronteres. I l'experiència demostra que és possible, gratificant i coherent.

Entre el 2007 i el 2009

les vicissituds econòmiques condicionen les dinàmiques transfrontereres. Tot i així l'any 2009, el programa europeu de cooperació transfronterera Espanya, França i Andorra (POCTEFA) amb el suport del ministeri d¡ecologia francès, de les autonomies espanyoles i del govern d'Andorra, permet a la xarxa iniciar una nova etapa. 

L'any 2010, la mobilització de algunes entitats catalanes i navarreses, permeten renovar la dinàmica transfronterera.

 A més a més de la biodiversitat dels Pirineus, es valora que és convenient poder respondre als principals problemes ambientals de la serralada. Els membres de la Xarxa duen a terme accions de sensibilització ambiental i de desenvolupament sostenible en el territori. La Xarxa adopta com objectiu donar suport als seus membres entorn a aquests temes i estendre les seves accions.


I la Xarxa creix ... Per aquest motiu les reunions anuals dels membres de la Xarxa s'organitzen a Catalunya l'any 2012 i tornen a Navarra al 2013. Les dinàmica de les trobades,  la participació en grups de treball cooperatiu per desenvolupar projectes educatius i l'organització assembleària de la Xarxa, motiven noves adhesions . El nombre de membres augmenta i s'apropa a la seixantena d'entitats. És hora de que la Xarxa desenvolupi una estratègia  per millorar la seva visibilitat i fixar per escrit els seus estatuts.  Dirigit administrativament des de la seva  creació per la LPO de França, la Xarxa disposa d'un logotip i de mitjans de comunicació propis que aporten als seus membres l'oportunitat de posar en valor el seu treball.  

L'any 2014

 

com al 1997 quan es va crear la primera Xarxa, la reunió anual  s'ha celebrat al Migdia-Pirineus, engrescats i imaginant un futur transfronterer comú amb una millor sensibilització per fer front als nous reptes dels Pirineus.